Marta Marfany

Universitat Pompeu Fabra

Profesora agregada en el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra.

Licenciada en Filologia Francesa y Románica (1996) y en Filología Catalana (1997) por la Universitat Autònoma de Barcelona, donde se doctoró el 2008 con una tesis sobre la traducción catalana medieval de un texto poético francés del siglo XV.

Imparte docencia en los ámbitos de la traducción humanística y literaria, de la literatura francesa, de la literatura catalana y de la traducción y comparación entre las lenguas catalana y española. Sus líneas de investigación son la traducción de la poesía, las traducciones medievales y del Renacimiento y la traducción y recepción en el ámbito literario catalán del siglo XX. Actualmente dirige el proyecto de investigación Dante traduït: traduccions i recepció de la Commedia a l’espanyol i al català (segles XV-XIX)(PID2021-123266NB-I00 (UPF) financiado por MICIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE).

Con más de veinte años de experiencia en el mundo editorial, se ha especializado en la corrección, la edición y la traducción de textos literarios. Ha traducido autores clásicos de la literatura francesa, como Émile Zola, Honoré de Balzac, Paul Valéry, Samuel Beckett, Théophile Gautier y Guy de Maupassant, así como autores contemporáneos, entre los que hay Philippe Delerm, Jérôme Ferrari, Ivan Jablonka y Marie NDiaye. También ha traducido alguno de los nombres más destacados de la novela gráfica actual, como Riad Sattouf, Catel & Bocquet y Pénélope Bagieu.

PUBLICACIONS (selecció)

Amb Josep Pujol. 2022. “La gaia ciència a Nàpols: l’Illuminator de Jaume Borbó (1453)”. Mot so razo, 21. 15-29.

2022. “Sobre la traducció catalana de la Tabulatio et expositio Senecae de Luca Mannelli”. Translat Library, 4. 1-28.

2021. “Postil·les musicals franceses als Estramps de Jordi de Sant Jordi”. A: “Qui fruit ne sap collir”. Homenatge a Lola Badia, vol. I. Barcelona: Universitat de Barcelona-Editorial Barcino. 413-421.

2021. “El Commento sopra la Commedia de Cristoforo Landino: la traducción catalana del Purgatorio”. Ínsula, 895-896. 14-25.

2021. “De Balzac a Yourcenar: los clásicos franceses en la clase de traducción”. A: Aguilà, Helena; Di Gesù, Floriana; Polizzi, Assunta; Siviero, Donatella (eds.). Tempi e spazi della traduzione letteraria. Palerm: Palermo University Press (col·l. “Translitterae”). 267-297.

2020. “Rome et Troie. Traductions dédiées au roi Charles VII”. A: Bouchet, Florence; Cazalas, Sébastien; Maupeu, Philippe (dir.). Le pouvoir des lettres sous le règne de Charles VII. París: Éditions Honoré Champion. 165-177.

2020. “Identificació de dues cançons franceses i el seu context literari al Procés de Corona d’aur (c. 1406) de Francesc de la Via”. Mot so razo, 19. 19-26.

2020. “Translations, versions and commentaries on poetry in the 15th- and 16th centuries”. Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 7. 135-140.

2020. “Il mito poetico delle rovine di Roma. Note su alcune versioni francesi”. Enthymema, 26. 299-308.

2019. “La traducción de poesía según Enrique Badosa”. A: Cáceres Würsig, Ingrid; Fernández-Gil, María Jesús (eds.). La traducción literaria a finales del siglo XX y principios del XXI: hacia la disolución de fronteras. Hermeneus, 21. 217-234.

2019. “El lai ‘Si bé, Fortuna, has dat lo torn’: Edició crítica del poema en català de la novel·la Triste deleitación”. Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 6. 99-111.

2018. “Translation and Reception of Fourteenth- and Fifteenth-Century French Literature”. Digital Philology. A Journal of Medieval Cultures, 7 (2). 135-139.

2018. «La poesía de Jordi de Sant Jordi traducida al español. Notas sobre las traducciones de Félix Ros, Enrique Badosa, Juan Ramón Masoliver y José María Micó». Dins María Morrás, ed., Espacios en la Edad Media y el Renacimiento, 225-239. Salamanca: SEMYR.

2017. «Poetic Tradition and the Voice of the Translator: The First Verse Translations of Dante’s Commedia». Enthymema 19: 5-16. DOI: https://doi.org/10.13130/2037-2426/9101

2017. «Le Livre de l’Espérance nommé Curial: Transmission et réception aux XIV^eet XV^e siècles». Cahiers de Recherches Médiévales et Humanistes 33/1: 235-251.

2016. “Un poème consolatoire inédit (c. 1348) et un fragment d’un planh perdu, attribué a Raimbaut de Vaqueiras”, Revue des Langues Romanes, 120.1, pp. 251-280.

2016. “Anàlisi d’una poesia catalana autògrafa de 1348: una lletra consolatòria en vers amb citacions poètiques”, dins L. Badia, L. Cifuentes, S. Martí i J. Pujol (eds.). Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500. (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), pp. 41-56.

2016. “La traducció catalana de Vicenç Albertí de La Alonsíada de Joan Ramis (1818): el trasllat de la versificació”, Randa, 76, pp. 51-57.

2015. «Alain Chartier and medieval Catalan literature». A: Cayley, Emma; Delogu, Daisy; McRae, Joan E. A Companion to Alain Chartier: Father of French Eloquence. Leiden: Brill, p. 255-278.

2015. «La traducción del Inferno de Fernández de Villegas: la huella de la tradición poética castellana y de los comentarios a la Commedia de Dante», Anuario de Estudios Medievales, volum monogràfic «Innovación, traducción, reescritura», 45/1, p. 449-471.

2015. «La traducció catalana del Commento de Cristoforo Landino a Dante». A: Coroleu, Alejandro (ed.). Clàssics i moderns en la literatura catalana del Renaixement. Barcelona: Punctum, p. 79-96.

2015. L’emigració menorquina a Algèria al segle xix. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

2013. «Traducciones en verso del siglo xv». Bulletin of Hispanic Studies, vol. 90, núm. 3, p. 261-273.

2013. «La llengua poètica del segle xv a través d’una traducció: Requesta d’amor de Madama sens mercè». A: Casanova, Emili; Calvo, Cesareo. Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y de Filología Románicas. 6-11 de septiembre de 2010, Valencia. Berlín-Boston: De Gruyter, vol. VIII, p. 375-384.

2012. «La influència de la poesia francesa d’Andreu Febrer a Ausiàs March». Estudis Romànics, núm. XXXIV, p. 259-287.

2012. «La dama senza mercede: Carlo del Nero e la traduzione catalana di La Belle Dame sans merci di Alain Chartier». Cultura Neolatina, núm. LXXII, fasc. 3-4, p. 233-242.

2012. «Métodos para el estudio de las traducciones medievales». A: Fernández Rodríguez, Natalia; Fernández Ferreiro, María. Literatura medieval y renacentista en España: Líneas y pautas. Salamanca: La Semyr, p. 673-682.

2012. «El lai en català de la Triste deleytación». A: Alemany, Rafael; Chico, Francisco. Literatures ibèriques medievals comparades. Alacant: Universitat d’Alacant-SELGYC, p. 281-291.

2011. «Francesc Oliver» (en col·laboració amb Josep Pujol). A: Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo editorial-UAB-UIB-UJI-UV, 2011, p. 380-381.

2009. «Balades, lais i rondells francesos en la literatura catalana del segle xv». Mot so razo, núm. 8, p. 16-26.

2009. «La traducció catalana medieval de La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier». A: Alberni, Anna; Badia, Lola; Cabré, Lluís. Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Actes del Primer Col·loqui Internacional del Grup Narpan «Cultura i literatura a la baixa edat mitjana». Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, p. 179-188.

2007. «D’Ausiàs March a Bernat Hug de Rocabertí: Antoni Vallmanya i el cànon poètic de mitjan segle xv». Llengua & Literatura, núm. 18, p. 45-73.

2002. Els menorquins d’Algèria. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

1999. «L’últim català colonial: els emigrants menorquins a Algèria durant els segles xix i xx». Llengua & Literatura, núm. 10, p. 73-90.